Això de diumenge per a mi no va ser cap somni...

I seguim rebent sentiments, emocions, històries personals, etc.. sobre la competició escolar de rutines a on tant i tant bon paper vem fer. Avui és la Raquel Gràcia, component de l'equip majors de 12 anys Nivell 4 que diumenge es convertí en una de les nostres particulars "chicas de oro":

"Això de diumenge pera mi no va ser cap somni, per mi va ser una realitat, alguna cosa que sempre esperes i que mai arriba. Com diu la Mire fa 6 o 7 anys que faig sincro i 5 que competeixo. Fa 3 anys vam guanyar la plata, en fa 2 el bronze i l’any passat la plata una altre vegada. Per fi aquest any L’or.!

No m’ho pensava pas però sí, primeres de Catalunya de nivell quatre, ningú ho diria. L’any passat en aquesta mateixa competició vaig veure aquelles noies de nivell quatre que feien aquelles cames, aquells "empeines", aquella coordinació... i jo pensava jo mai podré arribar a ser així. Quan la Meri a principi d’any va dir que ens presentaríem a nivell quatre jo em volia morir,, no podia suportar pensar que quedaríem ultimes, però desprès ho vaig pensar molt i vaig arribar a la típica conclusió de el que importa es participar i no guanyar ,, així que amb aquest pensament i amb l’esforç de totes vam treure la inesperada medalla d’Or!!
Va ser el millor diumenge de la meva vida! Primer el equip aleví (on participa ma germana) va guanyar al Calella, sí sí al Calella, qui ho diria. Però s’ha demostrat que el Pele es mes que un club, i que totes unides ho podem treure!! Veure a les meves companyes,, amigues etc. Al pòdium em va fer sentir felicitat aquella felicitat que sents quan ho tens tot,, tens amigues unes companyes de sincro uns pares medalles, ho tens tot que més es pot tenir!!

Aquestes medalles son gràcies a l’esforç de totes de les xerrades de la Meri pujant-nos la moral Gràcies sobretot a ella que per ella tenim aquestes medalles. Quantes vegades ha dit, plego i me’n vaig? Milions i milions de cops però ha estat allà amb nosaltres i aquesta medalla se la mereix mes que ningú,, per sacrificar a la seva família per venir a entrenar per tot....!GRÀCIES MERII!!
I també donar les gràcies a les meves companyes, la Pañi, la Mire, la Maria ,la Cris L, la Cristina B, la Ingrid ,la Clà, la Laurii, la Judith, laa Ana, la Mar i la Ari...
I a tota la gent que animant-nos i estant a cada competició ens han ajudat a treure aquesta estimada medalla!! La meva mare ,, el meu pare , els avis , la Mònica Moro, totes les entrenadores , la Clara i la Ingrid per confiar en mi ii al Neestooor? jeje!!

GRACIES A TOTHOM DE VERITAAAAT!!


Raquel Gràcia (Campiona de Catalunya escolar majors de 12a Nivell 4)
.